login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Optimisme, malgrat tot

Podria ser que l'acord final fos el següent: 18 de febrer Puigdemont investit a Brussel·les com a president de la República per part de l'Assemblea de Càrrecs Electes. 22 de febrer s'intenta investir Puigdemont com a president de la Generalitat per via telemàtica a través d'una reforma de la Llei de Presidència (que, de fet, no caldria, perquè en cap moment ho prohibeix, però per deixar clar que aquesta decisió del Parlament està per damunt de la suspensió del TC). Previsiblement, el TC advertirà igualment que no es pot fer. Llavors s'investiria un president alternatiu (se me'n fot de quin partit sigui, tot i que en principi seria de JxCat), que en el discurs d'investidura deixaria clar que la seva és una presidència simbòlica i que la que val és la de Puigdemont a Brussel·les (just al revés del que molts voldrien). I jo diria que un discurs no es pot pas impugnar, tot i que vés a saber. D'altra banda, si la jugada surt bé, potser caldria reconèixer-li a ERC que va fer bé: evita presons innecessàries i dota Puigdemont d'una presidència real i no simbòlica. Això sí: si ja no accepten aquest acord, que s'ho facin mirar (i si volen la presidència de la Generalitat, se'ls la dóna, que hem quedat que la que val és l'altra).

I si després d'això sentiu Doña Inés, com avui ja ha fet, dient que Puigdemont pot ser investit a Brussel·les o a Eurodisney, però que en el món real això no té cap valor, penseu que l'autèntic món real són els ajuntaments del país. Sense control dels ajuntaments no hi ha control del territori. Quants ajuntaments té Doña Inés? Ni un. Nosaltres, el 80 o 90%. L'Assemblea de Càrrecs Electes va d'això: el Parlament quedarà en via morta, perquè no es podrà fer res sense que sigui impugnat. Però el dia a dia dels catalans el gestionaran els ajuntaments seguint instruccions de Brussel·les. Evidentment, sobre ells també caurà la pressió de la guerra judicial, però serà molt més difícil anar contra tres quartes parts llargues dels ajuntaments que contra 70 diputats. Potser aquesta visió us sembla agosarada, però fa temps que hi dono voltes: tècnicament estem empatats, però aquest control majoritari dels ajuntaments demostra que els tabarnesos funcionen com a individualitats aïllades, mentre que nosaltres ho fem com un bloc socialment cohesionat. I, si continueu sense veure-ho clar, una dada històrica: si no m'equivoco, la Segona República Espanyola es va proclamar després d'unes eleccions... municipals! I, en aquest sentit, el maig del 2019 (ja sé que és tenir paciència) pot ser definitiu si el pla ha sortit bé i aconseguim Barcelona. A veure si la República serà proclamada definitivament a l'altre balcó de la plaça de Sant Jaume!

Comentaris (3)08-02-2018 00:08:06

ROSA MARIA, 08-02-2018 16:44:48

Molt ben explicat, i s'entén molt bé, ara que tinguis raó, seria meravellós.

davidcuencadavidcuenca blog, 08-02-2018 21:20:26

Normalment no l'encerto mai. A veure...

davidcuencadavidcuenca blog, 10-02-2018 18:00:35

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: