Va ser, fins ara, el millor partit del mundial. Fins i tot per sobre de l'inesperat recital de gols que ens van oferir la garrepa França i l'agònica Argentina en els vuitens de final. El Brasil i Bèlgica van dignificar el futbol, van donar tot el que tenien i no es van deixar res a la rereguarda. Un espectacle, i a sobre van guanyar els meus. Vaig haver d'esperar a la matinada per veure el partit, ja que a la mateixa hora que es jugava havíem organitzat un sopar amb concert per obtenir diners per a les famílies dels presos polítics i els exiliats. Vaig aconseguir arribar a casa sense saber res del resultat (és molt més fàcil aconseguir-ho amb Bèlgica que no pas amb el Barça, és clar), i esgotat però orgullós d'haver ajudat em vaig posar el partit. I els meus ulls cansats van començar a quedar atònits davant el que veien.
Robert Martínez va sacsejar Bèlgica de dalt a baix, però paradoxalment per fer-la ser més ella que mai. Va situar Lukaku a la dreta de l'atac i va avançar De Bruyne a la posició de fals 9, en una maniobra que em va recordar molt el dia del 2-6 al Bernabéu, quan Guardiola va situar per primer cop Eto'o a la banda per centrar Messi. Amb aquesta decisió, Martínez va aconseguir fixar la posició de Marcelo, que no es podia permetre tantes alegries atacants i que, en conseqüència, deixava sol Neymar en l'intent de desbordar per l'esquerra. Al mateix temps, De Bruyne sempre tenia la millor opció quan li arribava la pilota: Hazard a l'esquerra, Lukaku a la dreta o l'opció del xut, com en el segon gol. En definitiva, el bany tàctic de Martínez a Tite durant la primera part va ser memorable. Bèlgica és per fi una selecció amb uns jugadors extraordinaris que ara, a més, està ben entrenada. I d'acord que el millor futbol l'ha fet al contraatac (memorable la cavalcada de Lukaku en aquest segon gol esmentat, per no parlar del gol antològic contra el Japó en l'últim segon), però el futbol de Bèlgica és propositiu i valent: s'han de tenir molt ben posats per jugar contra el Brasil amb només tres homes al darrere. A la segona part, el Brasil va acabar de dignificar el partit amb una reacció encomiable, obligant Bèlgica a una reculada en cap cas desitjada, oferint tot el seu talent ofensiu i fent-me patir de valent (a aquelles hores, només m'hauria faltat una pròrroga!).
Ara a Bèlgica l'esperen dos perills. Contra França, el risc del conformisme. De pensar que el més difícil ja està fet, que ja han donat la seva campanada i que ja han passat a la història. Seria un error: futbolísticament (una altra cosa són els noms), aquesta França no és gran cosa, i se la pot guanyar perfectament. I, en cas de passar a la final, aleshores sí que la pressió i la responsabilitat d'haver de guanyar. Perquè, després d'acceptar el repte de transitar per la part difícil del quadre, seria imperdonable fallar en l'esglaó final, tot i que Croàcia i Anglaterra són de les seleccions més sòlides que he vist. Pas a pas, però sense renunciar a res!
Finalment, constato dues coses que em tenen perplex. La primera, la facilitat amb què els locutors de Mediaset han adoptat Robert Martínez, a qui anomenen “el último representante español que queda en el mundial” (Mateu Lahoz a banda). És una bajanada, perquè l'èxit de Martínez no pertany ni a Catalunya ni a Espanya. Pertany a ell mateix, a un paio que s'ha hagut de buscar la vida a l'estranger i a qui ningú ha regalat res. No és pas per aquest xovinisme ridícul que animo la selecció belga. Les meves raons, que a hores d'ara són ben conegudes pels seguidors d'aquest blog, em porten a la segona perplexitat: jo em pensava que era original, però ara resulta que tots els catalans van amb Bèlgica, per com juga i per raons de justícia poètica. Bé, jo encantat que hi hagi tants afegits a la causa, però sempre em quedarà la prova (en forma d'article escrit força dies abans de començar el mundial) que la meva aposta va ser ferma des del primer dia i que no és que ara m'afegeixi al carro. Però és que cal reconèixer-ho: ara mateix Bèlgica és irresistiblement seductora. I, a sobre, la seva segona equipació és de color groc.