en 5 d'Abril 2014
Avui he tornat a veure un trosset de "Django desencadenado". És realment bona, i no puc entendre per què Spike Lee es va ofendre amb Quentin Tarantino per haver frivolitzat amb la qüestió de l'esclavitud. Perquè el cas és que la pel·lícula de Tarantino impacta més amb els seus excessos que l'academicisme de "12 anys d'esclavitud", i per tant és més eficaç en el missatge. Si la vaig posar, en el rànquing del 2013, per sota de la pel·lícula de Steve McQueen va ser només perquè em semblava que Tarantino havia abusat de la repetició de la fórmula de l'extraordinària "Inglorious Basterds", sobretot en el paper de Christoph Waltz i en la catarsi venjativa final.
Publicat a: Oci