login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Per què els catalans necessitem un estat propi

L'Assemblea Nacional Catalana ha decidit que ara és l'hora. Que cal continuar reivindicant la necessitat de fer la consulta sobre la independència de Catalunya, però que cal començar a treballar decididament perquè el SÍ en resulti vencedor. Per això, ha demanat als catalans que participin activament en una campanya per convèncer els indecisos. De moment, des del meu modest blog, aquest article serà la meva contribució.

Començaré parlant d'una anècdota personal. Quan jo era adolescent, l'independentisme era una cosa més aviat marginal, o com a molt una moda inofensiva entre els més joves que se'ls curava amb l'edat. Recordo que un dia vaig anar a l'institut amb una samarreta independentista, i que algú em va dir que era un feixista. Em vaig quedar molt sorprès. Feixista, jo? Els feixistes no eren els que encara exhibien la bandera de l'Espanya de Franco? Com podia ser feixista una cosa que simbolitzava pràcticament el seu oposat? Em van dir que eren dues cares de la mateixa moneda, que els extrems es toquen, que exhibir qualsevol bandera ja implica ser feixista, que el que cal és ser ciutadans del món.

Home, doncs no. És molt bonic ser ciutadà del món, però tal com funciona el món primer cal tenir un estat al darrere que et defensi. Posaré un exemple: el català és una llengua parlada per deu milions d'habitants, però no pot ser oficial al Parlament Europeu perquè no té un estat. Per tant, l'argument que és absurd voler posar una frontera quan la Unió Europea les ha esborrat és simplement mentida. Expliqueu a algun dels intel·lectuals espanyols que el 2008 van elaborar un manifest en defensa del castellà com a llengua comuna per raons pràctiques que per la mateixa raó hi renunciïn en favor de l'anglès, a veure què us diu.

Per tant, voler un estat no és un caprici anacrònic. És una necessitat si volem defensar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. I no és cert que això provoqui la marginació de la resta de llengües i de cultures que sempre han conviscut pacíficament i sense problemes a Catalunya. El nostre sentiment identitari no és de caràcter ètnic, sinó que tothom hi és benvingut. Gent com el meu pare, que va venir amb disset anys d'Andalusia i que serà el primer d'anar a votar SÍ, així ho demostra. Gent com els seus veïns romanesos, que tenen una estelada al balcó, també. Simplement es tracta, per exemple, que la nostra llengua es troba en risc de desaparició, i que a més tota comunitat necessita dotar-se d'una llengua que garanteixi la cohesió social enmig de la diversitat dels seus habitants, i que el més natural en qualsevol lloc del món és que aquesta sigui la que ha estat històricament pròpia en el seu territori. Per això es protegeix el català a les escoles, i no per res més, sense que això impliqui marginar ni perjudicar les altres. Els intel·lectuals espanyols que ara tornen a queixar-se, com a gent culta que són, ho saben. Saben, com jo sé perquè sóc filòleg, que el bilingüisme ideal no existeix, i que si no hi ha una discriminació positiva cap a la llengua més feble socialment (només cal mirar l'oferta idiomàtica de canals televisius, de premsa o de cinema a Catalunya) aquesta tendirà a desaparèixer. Per tant, la conclusió és que com que ho saben, això és el que volen, ignorant que la pèrdua d'una llengua és la pèrdua irreparable d'una visió del món.

Ja ho sé. Hi ha un independentisme menys romàntic, més pràctic. El de la butxaca. Personalment, per dignitat, prefiriria no continuar formant part d'un estat que sempre m'ha maltractat encara que això em costés diners. Però és cert que no podem continuar veient com s'espolia la nostra riquesa sense contemplacions. I no ho és que això vulgui dir que som insolidaris: des de la Unió Europea continuarem ajudant els territoris que més ho necessitin, però d'una manera més sensata i que no vagi en detriment del nostre propi creixement.

Ara, que l'independentisme té una força imparable i que no se m'ha curat amb el temps, em tornen a dir feixista. Doncs no, senyor. Que ningú dubti que el feixista és sempre qui té la posició de força i impedeix la democràcia. Sisplau, divulga aquest article i opta pel SÍ.

**************************************

POR QUÉ LOS CATALANES NECESITAMOS UN ESTADO PROPIO

La Asamblea Nacional Catalana ha decidido que ha llegado el momento. Que hay que seguir reivindicando la posibilidad de celebrar la consulta sobre la independencia de Cataluña, pero que hay que empezar a trabajar decididamente para que el SÍ resulte vencedor. Por ese motivo, ha pedido a los catalanes que participen activamente en una campaña para convencer a los indecisos. De momento, desde mi humilde blog, este artículo será mi contribución.

Empezaré hablando de una anécdota personal. Cuando yo era adolescente, el independentismo era algo más bien residual, o como mucho una moda inofensiva entre los jóvenes que se curaba con la edad. Recuerdo que un día fui al instituto con una camiseta independentista y que alguien me dijo que era un fascista. Quedé muy sorprendido. ¿Fascista, yo? ¿Los fascistas no eran los que aún exhibían la bandera de la España de Franco? ¿Cómo podía ser fascista algo que simbolizaba prácticamente lo opuesto? Me dijeron que eran dos caras de la misma moneda, que los extremos se tocan, que exhibir cualquier bandera ya implicaba ser fascista, que lo necesario era ser ciudadanos del mundo.

Hombre, pues no. Es muy bonito ser ciudadano del mundo, pero tal como funciona el mundo primero hay que tener un estado detrás que te defienda. Pondré un ejemplo: el catalán es una lengua hablada por diez millones de habitantes, pero no puede ser oficial en el Parlamento Europeo porque no dispone de un estado. Por lo tanto, el argumento de que es absurdo querer poner una frontera cuando la Unión Europea las ha borrado es sencillamente falso. Explicad a alguno de los intelectuales españoles que en 2008 elaboraron un manifiesto en defensa del castellano como lengua común por razones prácticas que por la misma razón deben renunciar a él a favor del inglés, a ver qué le parece.

Por lo tanto, querer un estado no es un capricho anacrónico. Es una necesidad si queremos defender nuestra lengua, nuestra cultura y nuestra identidad. Y no es cierto que ello conlleve la marginación del resto de lenguas y de culturas que siempre han convivido pacíficamente y sin problemas en Cataluña. Nuestro sentimiento identitario no tiene un componente étnico, sino que todo el mundo es bienvenido en él. Gente como mi padre, que llegó con diecisiete años desde Andalucía y que será el primero en votar SÍ, así lo demuestra. Gente como sus vecions rumanos, que tienen una bandera Estelada en su balcón, también. Simplemente se trata, por ejemplo, de que nuestra lengua se halla en peligro de desaparición, y que además toda comunidad necesita dotarse de una lengua que garantice su cohesión social entre la diversidad de sus habitantes, y que lo más natural en cualquier lugar del mundo es que ésta sea la que ha sido históricamente propia de su territorio. Éste es el motivo por el que se protege el catalán en las escuelas, y no ningún otro, sin que esto conlleve perjudicar a las demás. Los intelectuales españoles que ahora vuelven a quejarse, como personas cultas que son, lo saben. Saben, como yo lo sé porque soy filólogo, que el bilingüismo ideal no existe, y que si no existe una discriminación positiva hacia la lengua más débil socialmente (sólo hay que ver la oferta idiomática de canales de televisión, prensa o cine en Cataluña), ésta tendirá a desaparecer. Por lo tanto, la conclusión es que, como lo saben, eso es lo que quieren, ignorando que la pérdida de una lengua es la pérdida irreparable de una visión del mundo.

Lo sé. Existe un independentismo menos romántico, más práctico. El del bolsillo. Personalmente, por dignidad, preferiría no seguir formando parte de un estado que siempre me ha tratado mal aunque la separación me costara dinero. Pero lo cierto es que no podemos seguir viendo como se expolia nuestra riqueza sin contemplaciones. Y no es verdad que eso signifique que seamos insolidarios: desde la Unión Europea seguiremos ayudando a los territorios que más lo necesiten, pero de forma más sensata y que no vaya en contra de nuestro propio crecimiento.

Ahora, que el independentismo tiene una fuerza imparable y que no se me ha curado con el tiempo, vuelven a llamarme fascista. Pues no señor. Que nadie dude de que el fascista es siempre quien desde una posición de fuerza quiere impedir la democracia. Por favor, divulga este artículo y opta por el SÍ.

******************************************

WHY CATALANS NEED OUR OWN STATE

Assemblea Nacional Catalana has decided that the moment has arrived now. We must continue requiring the possibility of doing the consultation about Catalonia's Independence, but we must start working on convincing people to vote YES. For this reason, Assemblea requires that Catalan people actively participate in convincing the undecided people to do that. This article will be my contribution to this demand.

I will start talking about a personal story. When I was a teen, independentism was a marginal matter or, let's say, it was a fashionable topic among young people that disappeared when they grew old. I remember a day going to the high school wearing an independence T-shirt and somebody told me I was a fascist. I was a really surprised. Fascists were not the people who still exhibit Franco's Sapanish Flag? How could I be a fascist when I was wearing something symbolysing the opposite side? I was told that they were the two sides of the same coin, that opposite sides join together, that showing any flag means to be a fascist, and that the important fact is to be citizens of the world.

I don't agree. It is nice to be a citizen of the world, but first, it is important to have a country that defends your rights. I will write an example: ten million inhabitants speak Catalan, but the language can't be official in front of the European Parliament because it does not have a state. Therefore, the idea that it is stupid to draw frontiers when the European Union has removed them, is completely false. Tell any of the Spanish intellectuals who in 2008 wrote an essay defending the Spanish language as a common one for practical reasons, to resign in favor of the English language. I am sure they will disagree.

Therefore, wanting a state is not an anachronistic caprice, but a need if we want to defend our language, culture and identity. And it is not true that this provokes the separation from the rest of the languages and cultures with which we have been living together in peace and without problems in Catalonia. Our feeling of identity has not an ethnic character, but anybody can get in. People like my father, who came from Andalucia when he was 17 and who will be the first one to vote YES, are an exemple. People like his Romanian neighbours, who have a Catalan Estelada Flag in their balcony, too. Simply, it deals with the fact that our language has a serious risk of disappearing and, moreover, our community needs a language to guarantee the social cohesion among the diversity of its inhabitants. Furthermore, the most natural in any part of the world is that this language must be the historically own language of the territory. For this reason, we protect Catalan in the school without this meaning a harm to the other languages. The Spanish intellectuals who are complaining again, as educated people, they know it. They know, as I know because I am a philologist, that the ideal bilinguism does not exist, and that if a positive discrimination does not exist in favor of the weakest language, this will disappear (you can just look at the idiomatic offer in TV, newspapers and cinema in Catalonia, and you will see it). Therefore, the conclusion I reach is that they know it and they want it. However, they ignore that a language loss is the irreparable loss of a world's vision.

I know; there is a less romantic independentism, a more practical one. The money independentism. Personally, and for my dignity, I would prefer not to continue belonging to a state who has been abusing of us although this would cost me money. It is true we can't continue being stolen. And this does not mean we are unsupportive: from the European Union we will continue helping the territories which need it more, but in a more sensible way and without affecting our own growth.

Now than independentism has an unstoppable force, and that it has not been forgotten by me during all this time, I am called fascist again. I don't agree. Don't doubt that the fascist is the one owning the force position and prevents democracy.

Please, disclose this article and vote YES.

TRADUCCIÓ A L'ANGLÈS: NEUS SUMALLA


Comentaris (8)24-07-2014 13:37:16

davidcuencadavidcuenca blog, 24-07-2014 13:41:35

No és el millor article que he escrit mai, però confio que la gent s'animi a comentar-lo (amb educació), ja sigui a favor o en contra, i que m'ajudi a acabar d'exposar les meves idees.

Jo, 24-07-2014 13:48:44

No ens podem deixar trepitjar més. Hem de votar, i que guanyi la majoria. Vivim en una democràcia i ningú ens pot negar el dret a votar. Si se'ns nega, llavors arribarem a la conclusió que Espanya és una dictadura encoberta.
Ho aconseguirem.

davidcuencadavidcuenca blog, 24-07-2014 14:00:49

Dues coses sobre això que dius:
1) Aquest és el principla problema dels intel·lectuals espanyols dels quals parlava. Podria entendre que donessin arguments a favor del NO, però no que neguin la possibilitat de votar democràticament.
2) Però, com dic a l'article, l'ANC ja ens avisa que no hem de caure en el parany. Cal ja no només reivindicar el dret a votar, sinó començar a fer campanya a favor del doble SÍ. Després, naturalment, cal acceptar democràticament el resultat del referèndum, però tenim tot el dret del món a exposar els nostres arguments en favor de la independència.

ROSA, 24-07-2014 22:55:24

Es podria més alt però no més clar, penso exactament igual que tu, divulgaré aquest article, i així també hauré posat el meu granet de sorra.

davidcuencadavidcuenca blog, 25-07-2014 16:31:35

Moltes gràcies!

davidcuencadavidcuenca blog, 28-07-2014 10:15:20

Nou article

miquelpugamiquelpuga blog, 28-07-2014 18:47:57

bon escrit!!

davidcuencadavidcuenca blog, 29-07-2014 12:23:15

Gràcies, Miquel! Passa-ho!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: