login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

"Mad men": quan el que importa no és el què, sinó el com

A la nostra manera sempre extemporània, aquests dies hem enllestit el visionat d'una altra sèrie extraordinària: “Mad men”. Considerada la joia de la corona de l'AMC juntament amb “Breaking bad”, no han faltat els analistes que han establert comparacions entre totes dues sèries malgrat les seves diferències evidents: “Breaking bad” és una història de molta més acció, basada en els cliffhangers i el més difícil encara; mentre que “Mad men” és un relat cuinat a foc lent, amb gust pel detallisme (ambientació excel·lent de la dècada dels seixanta), subtil i a la recerca d'un sentit global per a cada capítol més enllà de la peripècia temporal.

Aleshores, com s'explica aquest paral·lelisme? Segurament cal buscar-lo en la personalitat polièdrica dels seus protagonistes, homes de moral diguem-ne complicada que personifiquen les llums i les ombres del somni americà. Certament també hi ha diferències: Walter White és algú que va prenent consciència, a mesura que avança la seva aventura, del seu costat fosc (d'aquí el “Breaking Bad” del títol), mentre que Don Draper va alternant (a vegades, en dècimes de segon) la seva personalitat més noble amb la seva faceta de depredador.

Centrem-nos, doncs, en el que ara ens ocupa: aquest personatge fascinant anomenat (bé, de fet no) Donald Draper. El primer capítol és una carta de presentació brutal, i exemplifica això que comentava de la recerca d'un sentit global a la manera d'un capítol tancat en ell mateix: després de mostrar-se a tothom com una persona sense lligams i al·lèrgica al compromís, el final ens el presenta com l'home que arriba a casa al final de la jornada laboral, amb una casa perfecta, una dona perfecta i uns fills perfectes. Vet aquí el lema del bon publicista i que il·lustra la sèrie: no importa el que siguis; l'important és com ho venguis.

Molt aviat descobrirem que les falses aparences són la base de la vida de Draper: la seva identitat és falsa i l'ha manllevat d'un company de guerra mort per poder fugir del conflicte i començar una nova vida lluny de la pobresa dels seus orígens. Draper és el que els americans anomenen un self-made man, un home fet a si mateix. Amb la seva habilitat dialèctica i el seu carisma natural, no trigarà a escalar posicions fins a esdevenir el cap de creatius d'una empresa de publicitat. Segurament, perquè la publicitat li permet guanyar-se la vida amb allò que millor sap fer: mentir o, més ben dit, manipular la gent (dir-li el que vol sentir).

Entre tot l'elenc de secundaris admirablement ben construïts (tots bons i dolents, fent-se estimar i odiar a parts iguals) destaca amb llum pròpia la Peggy Olson, una secretària que veurà com la seva vida es capgira quan Draper li detecta un do natural per a la creació publicitària i la vol per al seu equip. A banda de com aquest fet permet explorar la lluita de les dones per fer-se valer a la dècada dels seixanta (en la primera temporada els comentaris masclistes que reben serien inconcebibles, espero, en l'actualitat), el més interessant és la recreació del mite de Pigmalió: Draper s'emmiralla sempre en Olson; és la seva creació, sempre apareix en els seus moments de crisi i és l'única que té els nassos de dir-li el que pensa a la cara. Per això, en l'ensorrament final de la vida vanitosa de Draper, l'última veu que voldrà sentir abans d'intentar renéixer serà la seva.

Perquè sí: la història de Draper acabarà essent la d'un fracàs. Quan descobreixi que no és especial sinó una peça més dins l'engranatge del capitalisme salvatge, Draper portarà a terme la seva enèsima (i aquesta vegada definitiva) fugida endavant en la lloable cloenda de la sèrie. Perquè Donald Draper és algú que necessita l'admiració dels altres com a combustible, perquè la seva és la història d'un home irresistible per als altres però que no se suporta. No troba la pau, malgrat que així li desitja una de les seves incomptables amants.

I és que el valor més estimable de “Mad men” és com esdevé una crònica precisa de l'evolució de la societat americana (i occidental). Els productes que recorren als serveis de l'agència de Draper serveixen per exemplificar els canvis socials i morals, que també queden reflectits a partir de les peripècies de diversos personatges: l'apoderament femení, la conquesta de drets civils de les minories... Tot hi és present. Perquè Don Draper és els EUA (enlluernadora la coincidència del seu primer divorci amb l'assassinat de Kennedy), sempre a la recerca de no se sap què per fugir d'ell mateix. Don Draper és, en definitiva, cadascú de nosaltres.

Comentaris (3)09-01-2018 21:49:14

davidcuencadavidcuenca blog, 13-01-2018 03:36:20

Nou article

Neus, 16-01-2018 07:25:19

A part de la Peggy Olson, la Joan representa també el feminisme i la lluita pels drets laborals de les dones. Si bé són dos personatgea ben diferents, tenen una gran força a la sèrie

davidcuencadavidcuenca blog, 16-01-2018 23:51:54

Tens raó, i totes dues porten a terme grans sacrificis personals per prosperar professionalment.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: