Sí, el Barça ha guanyat 0-4 a Xipre i ha confirmat les bones sensacions de dissabte passat (i que sigui per molt temps!) I sí, els quatre gols d'avui són històrics: un per ser el primer de Suárez amb la samarreta del Barça, i els altres tres per significar un altre rècord per a Leo Messi. Però el que ha passat just abans d'aquest partit ha estat d'una dimensió tan gran que és d'això del que toca parlar avui.
Perquè el president del nostre país, en un discurs memorable i definitivament històric, també ha fet la seva golejada particular. Quatre gols impressionants que poden significar la derrota definitiva per a alguns, o provocar un fora de joc en altres que n'hauran de sortir si no volen acabar fent-se un gol en pròpia porta, per continuar amb els símils futbolístics.
Primer gol: a l'estat que ens va en contra. Si es convoquen unes eleccions normals pel que fa a la teoria, això no hi ha TC que s'ho pugui carregar, si no és que ja (en paraules literals del president) hi ha qui es beu definitivament l'enteniment. Si Mas convoca unes eleccions convencionals, aquestes seran legalment impecables. Perquè no està escrit enlloc que no pugui presentar-se una llista amb un sol punt al programa. I els partits unionistes, que posin el que vulguin al seu, que si una majoria absoluta dóna suport a aquest programa monogràfic, la veu del poble s'haurà escoltat de manera contundent i clara.
Segon gol: als partits independentistes. Mas ha posat la pilota damunt la teulada de la resta de forces sobiranistes, especialment una ERC que no tenia gens de ganes de facilitar-li una llista única. Les condicions que exposa són novament impecables: llista única formada per representants de la societat civil i/o polítics que estiguin disposats a no tornar-se a presentar un cop acabat el procés. Mas ha deixat clar que només anticiparà les eleccions si es poden llegir en clau de consulta i no per moure escons i majories. Abans, si no les convocava el dolent era ell. Ara, si ERC s'hi posa de cul, això serà vist com una decisió incomprensible i les culpes cauran sobre Junqueras.
Tercer gol: als sí-no i altres espècies. Penso en especial en ICV, incapaç de moure's del seu discurs que cal parlar de tot i no només d'independència, com si gran part dels problemes socials que arrosseguem no fossin conseqüència directa de la falta d'autogovern. Tant costa remar per l'objectiu i després discutir el model social que volem? Ara Mas els obliga a fer-ho i a definir-se d'una vegada. Si no ho fan, passen automàticament al bloc del no. I això val també per a Unió. La jugada no pot ser més hàbil.
Quart gol: a tots aquells que l'acusen d'oportunista, aprofitat i aferrat a la cadira. El seu full de ruta deixa clar que ell plegaria al final del procés, que ell no ha d'encapçalar la llista si no es considera necessari, que no està pensat per salvar el cul a Convergència. Ha ideat un projecte impossible de deixar de ser votat pels llepafils habituals, per aquells que com molt bé ha apuntat ell mateix es perden en debats estèrils que ara mateix perjudiquen el procés.
En definitiva, tenim un president que és un puta, en el millor sentit de l'expressió. Va un pas per davant de tota la resta. I avui, aquest president que porta retallant-me el sou ja no sé quants anys, ha fet que plorés d'emoció jo sol al sofà davant la tele en fer-me adonar que, si tothom segueix un full de ruta que ha dissenyat perquè ningú se'n pugui esborrar, a finals del 2016 podem ser independents. És així de bèstia. I ja m'estic tornant a votar a sobre!