Senyor Albiol. Vostè s'ha entossudit a donar al procés independentista un caràcter identitari que té menys del que es pensa. Hi ha persones que se senten espanyoles i s'han tornat independentistes perquè no aguanten més els abusos d'un estat autoritari i antidemocràtic. I hi ha persones vingudes de tot arreu, de la Península i més enllà, que s'han sentit ben acollides i han desenvolupat un sentiment de pertinença que no és incompatible amb la fidelitat als seus orígens. Ja sé que una persona que ha desenvolupat un discurs cap a la immigració com el seu és incapaç d'entendre-ho, però l'independentisme no té res d'etnicista. El nacionalisme real i excloent és el que practica vostè.
Senyor Coscubiela. Vostè no entén com és possible que la llei de transitorietat prevegi una sèrie d'acords amb l'Estat espanyol en diferents àmbits rellevants si no ha estat possible acordar-hi el referèndum. La resposta em sembla simple: perquè si aquesta llei s'aplica voldrà dir que ha guanyat el sí a la independència i, per tant, Catalunya i Espanya tindran una relació d'igual a igual. I si Espanya s'hi gira d'esquena, tot això que ens estalviarem d'assumir del seu deute extern, per exemple. Ah! I el seu fill Daniel que estigui tranquil, que viurà en una república on sempre se li permetrà expressar per mitjà d'una urna el que pensa, i no com passa ara.
Senyor Iceta. Vostè s'escandalitza (o ho fa veure) que la llei de transitorietat contempli la composició d'una assemblea constituent immune als tribunals. Quina és la part de la paraula transitorietat que no entén? Sembla evident que si això està previst així és per blindar-la contra els tribunals d'Espanya mentre aquesta es resisteixi a reconèixer la realitat del nou estat. És a dir, que quedi clar que des del dia 2, si els ciutadans de Catalunya ho han volgut així, mai més un organisme espanyol tindrà efecte sobre la feina dels nostres representants. Transitorietat: això vol dir que, un cop culminat el procés constituent amb l'aprovació per mitjà de referèndum de la constitució catalana, els nostres representants òbviament estarien sotmesos als dictàmens dels nostres tribunals en virtut de la separació de poders.
Senyora Arrimadas. Vostè té el poder de llegir la ment. Amb la seva clarividència telepàtica, ha decidit que molts votants independentistes no estem d'acord amb la manera com el govern de la Generalitat ha fet les coses. Doncs bé: si una actuació desmesurada de l'Estat espanyol no ho impedeix, no s'haurà d'esperar gaire a comprovar si és cert. I potser el dia 1 d'octubre és vostè qui descobreix (algunes enquestes així ho assenyalen) que són els seus votants els que estan disgustats per la seva actuació basada a negar-los el dret a votar que no. Perquè, a diferència seva i a diferència del que diuen, la majoria independentista sí que garanteix els drets de tots els ciutadans en permetre a tothom, pensi com pensi, expressar-se lliurement a les urnes. Una altra cosa és que vostès i tota l'oposició hagin decidit aquests dies practicar un exercici de filibusterisme parlamentari per construir un relat segons el qual es vulneren els seus drets al Parlament. Perquè jo em pregunto on queden els drets dels milions de votants independentistes si el seu govern no hauria de tenir manera humana de portar a terme els seus desitjos. Vostès s'omplen la boca dient que ser independentista és legítim, però neguen a aquest moviment qualsevol actuació que el representi. I no parlin de reformar la Constitució, que no sé si riure o plorar. Per vostès el que és legítim és ser independentista sense molestar. I què és aquest mantra que el referèndum divideix la societat catalana? Així doncs, no votem mai més; no sigui que els votants dels partits que perdin s'enfadin. La democràcia es basa, des de la consideració per les minories, en el respecte a la voluntat de la majoria. I l'única manera de conèixer quina és aquesta voluntat majoritària (dels catalans, que no som una propietat de la resta de ciutadans de l'Estat, que només des d'aquest sentiment colonialista se suposa que també haurien de dir-hi la seva) és el referèndum.
No sé per què m'hi escarrasso. Millor que em dediqui com cada any a anar amb un somriure a la Diada. Suavitzo la cèlebre frase d'Oscar Wilde per no ofendre: “No visquis donant tantes explicacions. Els teus amics no les necessiten, els teus enemics no se les creuran i la resta no les entendrà.”