Reflexions d'un català desorientat

He llegit i he vist comentaris que indiquen que en el fons no és dolent per al procés esperar uns dies més. Que ara Espanya no té ningú a qui atacar perquè no hi ha govern, i que quan el tinguin ja estaran en campanya... Sigui com sigui, que ho arreglin, perquè el que ens estan fent passar... Jo estic passant un moment de desànim important en aquest tema, perquè cada cop veig més clar que les eleccions no van anar bé i que la majoria és massa justa per fer una cosa tan grossa.

 

Tot i així, i malgrat haver passat moments de tristesa i emprenyament importants, prefereixo ser optimista i pensar que la cosa pot anar així:

 

1) Hi haurà acord d'aquí a 15 dies.

2) Llavors el govern espanyol estarà en funcions per la campanya i poca cosa podrà fer.

3) Els partits indepes, especialment ERC, obtindran un bon paper a les espanyoles

4) Sortirà un govern PP-Ciutadans que radicalitzarà encara més la seva hostilitat cap a Catalunya

5) Això, sumat a l'acord amb la CUP, reforçarà l'independentisme, que augmentarà

6) La declaració de desconnexió permetrà fer un referèndum vinculant que Espanya es veurà obligada a fer, ja que si comença a posar càrrecs a la presó la cosa li marxaria de les mans

7) A més, amb el poder acabat d'obtenir, el PP i Ciutadans es podran permetre fer el referèndum: ja no necessitaran atiar l'anticatalanisme per obtenir vots i, a quatre anys vista, aquesta decisió ja no els hauria de perjudicar electoralment

8) Amb un referèndum vinculant, Catalunya Sí Que Es Pot optarà per demanar el sí, de manera que els potencials votants del sí pujaran.

 

Així doncs, tot serà complicat, però ens n'acabarem sortint. Al capdavall, Posidó va allunyar moltes vegades Ulisses d'Ítaca cada cop que era a punt d'arribar-hi. Però hi va acabar arribant. D'aquí a dos anys, independents oficialment. I llavors eleccions per investir el primer president de la República, que pronostico que serà Oriol Junqueras, assolint així el govern de centre-esquerra que somio i fugint de bogeries anticapitalistes.

 

I que consti que el tema em té cansat i que ni jo mateix m'ho acabo de creure. Però necessito ser optimista, malgrat tot.