Estic molt trist i molt decebut per com s'ha acabat resolent el cas d'Abidal. Com apuntava al final de l'article anterior, crec que hi havia prou motius per valorar la seva continuïtat a la primera plantilla. Sé el que molta gent pensa: que el Barça no és una ONG, que és una empresa, i que ha de prendre les decisions en base a criteris objectius i de rendiment.
Doncs bé, no hi acabo d'estar d'acord. Per començar, és cert que un club esportiu no deixa de ser una empresa, sobretot aquells que funcionen com una SA, amb accionistes i tota la pesca. Però un club esportiu és també un sentiment, i com a tal també s'hauria de gestionar. I més en el cas del Barça, que es vanta de ser més que un club i que sempre presumeix (crec que normalment amb raó) de valors. És per això que crec que el club s'ha equivocat greument prenent la decisió que ha pres.
Però és que el més trist és haver de justificar la decisió adduint criteris empresarials, perquè d'aquesta manera es posa en evidència el funcionament absolutament amoral i deshumanitzat de les empreses. Fa poc parlava també en un article del curtmetratge "Pecera", que denunciava les pràctiques abusives i humiliants dels caps de personal. Val a dir que no veig en Zubizarreta un perfil d'aquesta mena. Quan diu que el dia que va comunicar a Abidal que no continuaria li va costar dormir, me'l crec. Per desgràcia, molta gent acomiada perquè sí molta gent cada dia i em temo que dorm tranquil·lament.
Sigui com sigui, fem-nos la pregunta pertinent: què aportaria Abidal a l'equip? Un exemple de superació personal, un esperit d'equip, un lideratge cohesionador del vestidor, una garantia d'esforç i d'implicació... De veritat no són valorables aquestes coses? Es pot dir de segons quins altres jugadors, que rendeixen de manera mediocre i que en canvi continuaran tranquil·lament, que tinguin totes o almenys alguna d'aquestes qualitats?
No crec en el capitalisme, ni en el liberalisme, ni tampoc en el comunisme ni en cap altre dogma. L'única cosa en què crec, l'única que penso que ens pot salvar de la nostra decadència social i ètica, és l'humanisme. N'hi hauria prou que els treballadors no fossin considerats recursos humans, sinó persones, i que com a tals se'ls tractés i se'ls valorés. El Barça, com a model social que és o hauria de ser, ha fet un pobre favor en aquest sentit amb la seva decisió. Que s'ho pensi bé el Barça, i que s'ho pensin bé les empreses, a l'hora de prescindir dels Abidals de les seves plantilles. Tots plegats, elles incloses, hi podem acabar perdent molt.