David Cuenca Ros
per en 14 d'Abril 2014
705 Vistes

Viatjar com a professor acompanyant de 58 adolescents. Tot un repte, però una experiència que tot professor hauria de provar almenys un cop a la vida. Viatjar és conèixer els alumnes en un altre àmbit, descobrir-los, trobar nous lligams d'empatia. Viatjar és aprofitar les inacabables hores d'autocar per aconseguir acabar un llibre d'una punyetera vegada. Viatjar és sentir aquella emoció especial de veure el Barça lluny de casa teva. Viatjar és la màgia de compartir la teva passió futbolística amb un munt d'adolescents entregats a la causa. Viatjar és canalitzar la decepció de la derrota amb més facilitat, desbordat per la feina i per la necessitat constant de compartir-ho tot amb ells. Viatjar és descobrir divertit paraules noves que obtenen de vídeos estranyíssims del youtube ("trambòlic"!). Viatjar és afrontar les dificultats de la convivència, i rebre'n a vegades les conseqüències de manera injusta. Viatjar amb alumnes és l'art d'un constant estira-i-arronsa que només la mà esquerra pot conduir amb èxit. Viatjar és també educar-los, i aprendre amb ells. I, per damunt de tot, en el meu cas tinc la sort de poder dir que viatjar amb aquests alumnes és sentir-se orgullós de la imatge que donen a tot arreu on van. Un privilegi, una sort, una delícia.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Bé, teniu raó tots dos que del Barça no ve de gust parlar-ne gaire, ara; però s'hi ha de ser a les verdes i a les madures...
15 d'Abril 2014
David Cuenca Ros
Nou article
15 d'Abril 2014
David Cuenca Ros
A veure, a veure... Sí, podria esmentar alumnes fent esquí aquàtic amb un rem, d'altres agafades a una canoa de cap per avall mentre se les emporta el corrent, o algun dels teus oxímorons (Barça i fitxatges). Si m'he deixat res, sisplau, digues-m'ho! Va, i parlaré del Celta: sisplau, que algú fitxi ... Veure més
16 d'Abril 2014