Per distreure'm en plena canícula, recupero “La vida de Brian”. Ironies del destí, després m'assabento que mentre l'estava veient, al Parlament els nostres polítics recreaven tristament el famós gag de les diferents faccions en lluita per l'alliberament de Judea del jou dels romans. No entraré en el joc de retrets i constataré només dues coses:
-
No hem de perdre de vista que aquestes discrepàncies es produeixen en el context d'una repressió inadmissible.
-
N'hem après. A tots aquells que no estiguin a l'altura del moment que vivim, la Història (és a dir, nosaltres) els desbordarà.
Afortunadament, cada dia continua havent-hi motius per a l'esperança. La Tamara Carrasco, els intel·lectuals espanyols que han signat una carta de rebuig a l'empresonament preventiu dels presos republicans... Gent com nosaltres: no és que no tinguin por, és que se l'empassen per fer prevaldre la dignitat. Mentre una majoria actuem així, com en el cèlebre final de la pel·lícula dels Monty Python, per molt crucificats que estiguem continuarem mirant sempre el costat positiu de la vida.